Diafragma

La poesia, podent ser altres més coses, és l’expressió d’emocions i sensacions amb paraules. I una imatge també ho pot ser, de poètica, si, més enllà de la representació de la realitat, arriba a expressar emocions amb la reproducció de qualsevol fragment del que ens envolta, amb la congelació d’un moment. La fotografia és llum, és tècnica, és experiència estètica… i pot ser també poesia visual.

La interacció entre allò dit i allò visual, buscant sobretot les connexions, es troba en la base del projecte “Diafragma” que hem desenvolupat la Gemma Gorga i jo durant gairebé quatre anys. Amb aquesta obra ens plantejàvem que qui mirés i qui llegís fossin el mateix subjecte i arribessin a la comprensió, no només del missatge, sinó també de l’emoció que aquest conté d’una manera unitària.

Diferents llenguatges (codi escrit, codi visual) per al mateix concepte, diferents sistemes per a vehicular la mateixa sensació i la seva remissió a l’experiència que l’ha provocat (sense saber mai si primer ha estat escrita o si ha estat capturada per un objectiu).

“Diafragma” ens ha permès qüestionar-nos els límits dels compartiments per a la representació artística d’un concepte.

Pots veure-la des del 8 fins al 25 de gener a la sala d’exposicions del centre, 1a planta

 



Els comentaris estan tancats.