El Prat dels anys seixanta, Quim Torrent

En Joaquim Torrent Pérez, (Barcelona, 25 de febrer de 1945)

Sempre ha dit tenir un especial reconeixement de gratitud a la família Marimón: a l’avi Quim, pare del Fermí i empresari del cinema Monmari, una persona amb una personalitat fora de sèrie, que veient-me sovint en una de les llotges del Monmari, al costat de la cabina de projecció, li preguntà un dia: “ fa temps que et veig per aquí al costat de les màquines. T’agrada el cinema?”  “ I tant que m’agrada – respongué ell- tant que si pogués venir a ajudar als operadors faria el que fos“.

El fets passaven al 1959 quan al Prat encara no hi havia aigua corrent per les cases, tot i que les obres de la xarxa de abastiment ja havien començat.  Ah, hi diem això perquè per aquesta manca d’aigua corrent,  la tasca que encomanà al nostre personatge va ser portar un parell de “cantirets“ d’aigua (a vegades amb un xarrupet d’anís) a la cabina del Monmari.   A canvi tindria de franc l’entrada al cine i a més podria aprendre l’ofici de projeccionista.  Va treballar com ajudant de cabina fins els 18 anys al costat de uns bons professionals i els consells d’en Fermí Marimón i Jordi Bringué.

Finalment, el Quim Torrent,  no va ser  projeccionista cinematogràfic, però si el va conduir pel camí de la fotografia professional, treballant en el departament de fotografia i laboratoris d’una important empresa automobilística i “free lance“ quan plegava del treball principal.

S’especialitzà en fotografia industrial i publicitària, més tard va compatibilitzar aquest tipus de fotografies amb fotografia per la premsa i reportatges socials.

Avui, ja jubilat, col·labora amb la publicació pratenca Delta, és soci de l’Agrupació Fotogràfica Prat i continua amb la tasca de recuperar fotografies dels anys 60 fins avui.

Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported El contingut d'aquesta entrada es troba sota la llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported.



Els comentaris estan tancats.