Gent i altres històries

Josep Bel Maurí, nascut al Prat el 1935 i aficionat a la fotografia des de ben jove, va començar la seva activitat en aquest camp en una època en què disposar d’una bona càmera no resultava gens fàcil, sobretot per una qüestió purament econòmica.  Fa 65 anys, les coses eren molt diferents de com són ara. No hi havia la varietat de models que hi ha avui dia, ni tots estaven a l’abast de les butxaques modestes.  De fet, molts aficionats d’aquell temps de postguerra van iniciar-se en la fotografia amb una càmera molt modesta feta a Espanya, la Werlisa, amb format de 35 mm. Aquesta càmera, malgrat les seves limitacions, va permetre a molts dels joves que volien iniciar-se en aquest noble art de la imatge fixa poder començar la seva aventura en el món fascinant de la captació de la realitat a través d’un objectiu i de la seva conversió en una imatge sobre paper. Lògicament, les fotos eren en blanc i negre, i mitjançant la màgia del revelatge, que es duia a terme al laboratori, la ‘cambra fosca’, la del llum vermell, l’ampliadora, les cubetes, els líquids… i la paciència, finalment les fotos es feien realitat.Escena al parc 01

En Josep Bel va ser un d’aquells joves. De formació autodidacta en aquesta disciplina, el seus primers passos en el treball del revelatge els va fer de la mà d’un bon amic i gran aficionat a la fotografia, en Gerard Giménez. Aquest, juntament amb un altre mestre local de la imatge, en Vicenç Ferrer, el va introduir en aquest món i li va ensenyar els secrets i truquets del treball al laboratori, on ell revelava les seves pròpies fotos i també les primeres d’en Josep Bel. Quan va poder disposar del seu propi laboratori, va començar a fer-se ell mateix les ampliacions per participar en concursos locals i comarcals, en els quals ell i el seu amic Gerard Giménez acostumaven a endur-se els primers premis de les diverses categories. Així van anar omplint els prestatges de les cases respectives.

L’era digital ha significat un pas de gegant en el terreny de la imatge i, per tant, també per a en Josep Bel, ja que tots els procediments i tècniques que va aprendre i utilitzar amb les càmeres analògiques i en el laboratori els ha pogut aplicar amb avantatge i sense dificultats, tant pel que fa a la càmera digital com al revelatge electrònic, amb el magnífic i ben conegut Photoshop, una “cambra fosca i seca” que complementa la feina feta amb la càmera.

Malgrat que ha tocat pràcticament tots els temes habituals en fotografia (paisatge, esport, detalls Escena al parc 02arquitectònics, flors, animals, nocturnes, etc.), la seva gran preferència de sempre és la foto de persones (“el paisatge més fascinant per a un fotògraf”, com diu ell mateix), tant al carrer, street photography com, sobretot, el retrat, especialment aquell obtingut, “caçat”, de manera natural, sense “intervenció” de la persona retratada. El fet de venir de l’època analògica ha fet que li perdurés l‘interès per la fotografia en blanc i negre, que permet reflectir millor l’autèntic caràcter i estil de qualsevol bon fotògraf, tot i que la utilització del color està present en moltes de les seves obres.

A banda dels concursos en què va participar en el seu inici fotogràfic, també ha fet diverses exposicions al Prat i en altres poblacions. Igualment ha dut a terme diversos tallers de fotografia al Prat i en altres localitats on li ho han demanat, per tal de compartir els seus coneixements i la seva experiència, tant amb principiants com amb aficionats més avançats.

Diu en Josep Bel que si hagués de resumir només en dues paraules les qualitats imprescindibles que ha de posseir una bona fotografia, aquestes serien, sens dubte, composició i llum. Si es dominen les tècniques per a la utilització de aquests dos conceptes fonamentals, gairebé segur que les fotos obtingudes seran, majoritàriament, satisfactòries.

I finalment, en Josep Bel ens proposa tres requisits bàsics per dedicar-se a la fotografia com a plaer i com a art: inspiració, intuïció… i molta paciència.

 

Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported El contingut d'aquesta entrada es troba sota la llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported.



Els comentaris estan tancats.