La democratització de la tipografia


La Primavera

 

Ja fa uns mesos que Pedro Arilla, dissenyador tipogràfic, va penjar un article amb aquest títol al seu blog. En llegir-lo vam relacionar-lo ràpidament amb el nostre procés de recerca i selecció de rètols, en els punts amb els que coincidíem i en els que no. També ens va fer reflexionar sobre l’evolució de la tipografia ens els últims anys i en l’ofici de retolista.

 

Nosaltres alhora de capturar els rètols busquem que aquests mostrin una tipografia treballada, que destaqui per alguna característica concreta o tècnica. Moltes vegades aquestes imatges ens mostren rètols amb una certa antiguitat, d’èpoques on es feien amb “amor, temps i esforç”, tal i com diu en Pedro a la conclusió del seu post. Però si ens centrem en el Prat, ens hem trobat que la majoria d’aquests rètols ja no són pintats a mà però, tot i així, mostren una elaboració que barreja artesania amb tecnologia. Això els hi dóna un encant especial.

 

El concepte de democratització de la tipografia ens va semblar que reflectia perfectament una evidència amb la que ens estem trobant: alguns rètols actuals estan fets amb el primer que ha sortit a l’ordinador.

 

A grans trets, la democratització de la tipografia va esdevenir a la dècada dels 80. La accessibilitat, la reducció dels preus dels ordinadors o l’aparició de programari que facilitava el procés de disseny (Adobe Systems va presentar Post Script, un llenguatge per definir pàgines gràfiques) van fer-ho possible.

Per aprofundir una mica més sobre aquest tema recomanem aquest article de Unos Tipos Duros.

 

Nosaltres hem extret com a conclusió que la democratització de la tipografia, com tot, té coses bones i dolentes.

A favor, trobem que ens obre el camí a l’experimentació de disciplines que abans no teníem a l’abast. En contra, pot “matar” lentament les especialitzacions i la dedicació mimada de determinats oficis.

 

D’una cosa estem segurs, per moltes eines tecnològiques i facilitats que se’ns ofereixin, els oficis només s’aprenen amb la dedicació, el dia a dia i l’experiència. Bravo per aquells oficis artesanals que s’aprenien pujant de mica en mica, amb molta dedicació i vocació!

Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported El contingut d'aquesta entrada es troba sota la llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported.



Els comentaris estan tancats.