Nits de Llum

La primera vegada que van captar la meva atenció va ser per casualitat, jo mirava distretament per la finestra de casa amb molta curiositat i avui he decidit esbrinar què dimonis fan i els faré un seguiment ben estret.

 

 

Sempre queden a la mateixa hora, al voltant d’1/4 de 8 del vespre, cada dimarts la mateixa litúrgia els uneix. Un grup variat de persones de totes les edats fan una rotllana al lateral del Centre Cívic Jardins de la Pau, es saluden i parlen entre ells, sembla que planifiquen alguna cosa…

De cop i volta el grup es disòl i entren en dos vehicles. Es posen en marxa plegats, un darrere de l’altre, enfilen cap a la zona dels espais naturals i es perden a la foscor. Fa fred i la llum de la ciutat s’allunya cada vegada més, ara només es pot veure allò que il•luminen els focus dels vehicles i a la dreta els llums de les pistes de l’aeroport.

S’aturen i obren un cadenat, passen tots dos vehicles i s’endinsen encara més en la foscor, un altre cadenat queda enrera quatre minuts després, ara ja és força més difícil veure més enllà del camí que tracen els focus.

De cop els vehicles s’aturen i surten els misteriosos passatgers, sembla que ara es mou alguna cosa i podré treure l’entrellat de tot això….

Cadascú treu una motxilla i alguna cosa metàl•lica, tots semblen portar el mateix equipament i enfilen cap al Semàfor, passen de llarg els Carrabiners i continuen caminant. De cop relaciono la situació: platja, Carrabiners, tots amb motxilles… Em dóna que aquests vénen a recollir alguna cosa a la platja, aprofitant que a la nit no es veu res. Penso que potser la crisi ha revifat el contraban i aquest grup ve a recollir algun tipus de mercaderia a aquesta platja tan solitària.

On aniran? i sobretot, què volen aquesta gent?

Per com es mouen ara, sembla que ja han arribat on volien. S’han aturat a la pasarel•la del Semàfor i comencen a obrir les motxilles. Després d’una bona estona de seguiment, per fi descobriré el misteri.

La veritat és que no veig més enllà de siluetes en moviment, encara amb dificultat veig que tots treuen un ferro mòvil que despleguen, i a sobre del ferro sembla que posen alguna cosa, com una màquina petita.

Què deu ser?

Algun experiment?

Ostres!, i ara treuen unes llanternes potentíssimes i es posen a il•luminar la façana del Semàfor…

Ara ja s’ha fet la llum i ho veig clar: estan fent fotos!

Es divideixen en grups, a una i una altra banda de l’edifici i no paren de disparar. Comenten entre ells i s’intercanvien els llocs. En la foscor s’observen cares de frustració i també d’espectació després de veure l’imatge que retorna la càmera i que il•lumina de forma quasi màgica la cara de l’autor.

Encara els he observat una bona estona i finalment he parlat amb ells. M’han comentat que faran una exposició i que podré veure el resultat. Són un grup singular i m’han parlat de la seva fascinació per la fotografia. Jo, després de l’experiència d’avui, no tinc dubtes.

Segur que vosaltres tampoc.

 

Una exposició on descobrir els racons de la nostra ciutat quan els ulls ho veuen tot fosc

AUTORS

ANTONIO PALMA – JORDI GALVEZ – LLORENÇ RIERA – JOSÉ ANTONIO MATÉ

PEDRO MARTÍNEZ – RUBÉN ÁLVAREZ I VANESA MARTÍNEZ

 



Els comentaris estan tancats.